Nova subfamília de Bon govern i integritat pública. Quins ítems inclou ?

Obligació legaL
No prové expressament d’un mandat de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIBG). No obstant això, es recomana facilitar aquesta informació per posar-la en coneixement de la ciutadania.

Informació a publicar i periodicitat de la seva actualització
Documentació, recursos, espais web i accessos al Pla d’integritat de la institució, i als documents que configuren el sistema d’integritat institucional.

Es recomana revisar i actualitzar la informació anualment, i cada cop que hi hagi una modificació de la informació publicada.

Explicació
El sistema d’integritat institucional de l’ens local es configura com el conjunt de mecanismes de prevenció i detecció del frau i d’enfortiment de la qualitat democràtica de la institució.

La implantació d’un sistema d’integritat institucional ha d’anar precedida d’una planificació de les mesures, instruments i accions que cada administració preveu implantar gradualment, i els òrgans que es preveu crear per garantir el correcte funcionament dels mecanismes desenvolupats. Aquesta planificació es pot plasmar en un Pla d’integritat institucional.

Per facilitar el coneixement del sistema d’integritat per part de tots els servidors públics i de la ciutadania en general és recomanable donar publicitat del Pla d’integritat institucional per mitjà del Portal de Transparència de l’ens local.

La publicitat del sistema d’integritat institucional es pot dur a terme alternativament:

• Publicant el document on es plasma el Pla d’integritat.
• Publicant la referència al Pla de Mesures Antifrau (si en disposen específicament), amb enllaç a l’ítem específic.
• Publicant els documents de tots els instruments que conformen el sistema d’integritat institucional. Incloent:
  o    Declaracions d’Absència de Conflictes d’Interès.
  o    Mapa de riscs i avaluació de riscs.
  o    Banderes vermelles.
  o    Mesures preventives.
• Publicant els enllaços als espais del portal web, i/o la informació d’accés als instruments d’integritat implantats per la institució.

On es troba la informació
En el Pla d’integritat institucional aprovat per l'organisme local, o en els espais on es faciliti accés als diversos instruments del sistema d’integritat.

Tipus d’ítem
Manual descriptiu.

Font
Propi organisme.

Dades concretes
Documentació del Pla d’integritat institucional. Enllaços als espais web on es facilita accés als instruments d’integritat de l’ens local.

Informació complementària
Oficina Antifrau de Catalunya
Guia per la implantació de plans d’integritat a l’administració local

Ítems relacionats

• Pla de Mesures Antifrau.
• Declaració institucional.
• Codi ètic i/o de conducta.
• Declaracions de béns i activitats.
• Política de regals i obsequis.
• Agenda dels alts càrrecs.
• Registre de Grups d’Interès.
• Comissió Antifrau.
• Sistema intern d’alerta.

Data última revisió fitxa
Febrer de 2025.

Obligació legal
Art 6 de Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. (BOE).

Informació a publicar i periodicitat de la seva actualització
Publicar el Pla de Mesures Antifrau aprovat pel màxim òrgan o autoritats de govern de l’organisme.

La freqüència d’actualització serà en disposar del document aprovat i modificacions/novetats que es puguin produir. Recordar que el Pla de Mesures Antifrau s’ha de revisar anualment o bianualment.

Explicació
L'elaboració de Plans de Mesures Antifrau (PMA) és un requisit en l'execució dels fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i és el document que ha de contemplar les mesures tendents a la prevenció, detecció i correcció del frau, la corrupció i els conflictes d’interès, i a evitar el doble finançament, complint els requeriments previstos en l'article 22 del Reglament del MRR, en el Pla de Recuperació i en l'Acord de Finançament signat entre la Comissió Europea i Espanya.

Els plans de mesures antifrau estan regulats en l'article 6 de l'Ordre de gestió del PRTR (Ordre 1030/2021, de 29 de setembre), indicant-se en el seu apartat 1 que “(…) tota entitat, decisora o executora, que participi en l'execució de les mesures del PRTR haurà de disposar d'un Pla de mesures antifrau que li permeti garantir i declarar que, en el seu respectiu àmbit d'actuació, els fons corresponents s'han utilitzat de conformitat amb les normes aplicables, en particular pel que fa a la prevenció, detecció i correcció del frau, la corrupció i els conflictes d'interessos”.

De conformitat amb l'article 6.5 de l'Ordre de gestió del PRTR, l'aprovació dels plans de mesures antifrau competeix a les entitats decisores i executores definides en l'Annex I de l'Ordre.

Pel que fa a l’aprovació indicada en l'àmbit de les entitats que integren l'Administració Local, seran els màxims òrgans o autoritats de govern en la respectiva Entitat Local i en el cas de les entitats integrants sector públic institucional estatal, autonòmic i local, siguin els presidents, directors o càrrecs equivalent d'aquests.

D’altra banda, segons l'article 6 de la Llei 5/2002, de 4 d'abril, reguladora dels butlletins oficials de les províncies, "les diputacions provincials estan obligades a publicar al Butlletí Oficial de la Província totes les disposicions, ordenances, resolucions, edictes, anuncis, actes o acords de les diferents administracions públiques i de l'Administració de justícia que hagin de ser-hi inserits en virtut d'una disposició legal o reglamentaria, així com altres actes o anuncis que aquelles els remetin...,".

Així mateix, l'exposició de motius de la mateixa llei, estableix el butlletí com l'instrument per donar publicitat a les disposicions i actuacions de les administracions públiques de l'àmbit provincial.

Sota aquesta regulació, i per tal de donar oficialitat i difusió als "Plans de Mesures Antifrau" regulats en l'Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, per la que es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) es recomana la seva publicació en el Butlletí Oficial de la província . D’aquesta manera, es dona compliment de l'obligació de publicitat activa recollida en Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern a la vegada que es garanteix l'autenticitat i integritat de l'anunci, constància de la data de publicació efectiva tant del text original com de les possibles posteriors modificacions i correccions, així com de la perdurabilitat del text.

Recordar que el Pla de Mesures Antifrau s’ha de revisar anualment o bianualment. 

Si consideres necessari ampliar la informació, pots afegir enllaços als següents models aprovats per l’ens, i vinculats al PMA:
-    Model de Declaració d’Absència de Conflictes d’Interès (DACI).
-    Model de mapa de riscs i avaluació de riscs.
-    Banderes vermelles previstes per l’ens.
-    Mesures preventives aprovades per l’ens.

On es troba la informació
●    En el propi organisme.
●    CIDO.

Tipus d’ítem
Automàtic amb dades obertes (CIDO) 
Manual descriptiu

Font
●    CIDO (automàtic amb dades obertes – via AOC).
●    Propi organisme.

Dades concretes
En cas de ítem manual descriptiu, publicar:
●    Títol o breu descripció.
●    Data de publicació.
●    Documents. 
●    Enllaços als espais web o altres ítems on es trobi publicat (exemple “Pla d’integritat institucional”).

Informació complementària
Models i documents de Pla de Mesures Antifrau.

Ítems relacionats
Sistema d’integritat institucional.

Data última revisió fitxa: Febrer de 2025.
 

Obligació legal
No prové d’una obligació legal concreta. L'Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre recull la necessitat d'aprovar al més alt nivell institucional el compromís ferm contra el frau i la corrupció en el marc de la gestió dels fons Next Generation. També es considera un element essencial en la creació d’un sistema d’integritat institucional.

Informació a publicar i periodicitat de la seva actualització
Publicar la declaració institucional de compromís d’impuls de la política d’integritat i de lluita contra el frau.

Es recomana la seva actualització quan es produeixin modificacions en el text publicat, o l’aprovació d’una nova declaració que substitueixi l’anteriorment publicada.

Explicació
La creació d’un sistema d’integritat institucional en un ens local ha de comptar amb un compromís públic i explícit del Ple de la corporació i/o de l’equip de govern en què es manifesti la voluntat d’impulsar una política de foment de la integritat i l’ètica pública, i del compliment normatiu en l’organització, i el compromís de lluita contra la corrupció i el frau.

Aquesta manifestació es pot plasmar formalment en una declaració institucional on s’expressi públicament la voluntat dels membres de la corporació d’actuar amb ple respecte als principis ètics i les normes de conducta esperades dels càrrecs electes, i d’impulsar una estratègia de foment de la integritat pública i la probitat en l’actuació dels servidors públics de l’ens local. L’estratègia es plasmarà en la creació d’un sistema d’integritat institucional, configurat com el conjunt de mecanismes de prevenció i detecció del frau i d’enfortiment de la qualitat democràtica de la institució.

També s’ha de prendre en consideració que d’acord amb l’Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, les entitats perceptores de fons provinents del PRTR tenen l’obligació de desenvolupar un Pla de Mesures Antifrau (PMA) per incorporar a la gestió dels fons mesures de prevenció, detecció i correcció del frau, la corrupció i els conflictes d’interès.

La declaració institucional de compromís d’impuls de la política d’integritat i de lluita contra el frau és una de les mesures de prevenció previstes, d’acord amb l’Ordre HFP/1030/2021, en l’elaboració i aplicació del Pla de Mesures Antifrau.

On es troba la informació
En el Pla d’integritat i/o en el Pla de Mesures Antifrau aprovats per l’entitat. 
En l’acord de Ple aprovat per l’organisme.

Tipus d’ítem
Manual descriptiu.

Font
Propi organisme.

Dades concretes

• Data.
• Nom del document i/o text de la declaració institucional aprovada per l’ens local.
• Fitxer.
• Enllaços als espais web on es trobi publicat.

Informació complementària
L’Annex III.C de l’Ordre desenvolupa una proposta de mesures i instruments que es poden incorporar en el Pla de Mesures Antifrau. En l’àmbit de la prevenció del frau es proposa:
C. Implicació de les autoritats de l’organització, que hauran de:
i. Manifestar un compromís ferm contra el frau i comunicat amb claredat, que impliqui una tolerància zero davant el frau.

Així mateix, en la gestió dels fons Next Generation cada organització ha de dur a terme el test d’autoavaluació de l’Annex II.B.5 de l’Ordre HFP/1030/2021, que incorpora com a pregunta:
Es disposa d’una declaració, al més alt nivell, on es comprometi a lluitar contra el frau?

D’acord amb l’exposat, per tant, es recomana que el Ple de la corporació aprovi una declaració institucional en què es manifesti el compromís de la institució en la prevenció del frau i els conflictes d’interès, i de foment de la integritat pública.
 

Ítems relacionats
Sistema d’integritat institucional.
Pla de Mesures Antifrau.

Data última revisió fitxa: Febrer de 2025

Obligació legal
Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió.

Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció.

Informació a publicar i periodicitat de la seva actualització
L’accés al Canal Intern d’Alertes, que haurà d’estar a la pàgina d’inici de la web de l’ens en una secció diferenciada, i la instrucció o reglament de funcionament del sistema intern d’alertes aprovada per l’ens local.

La informació s’actualitzarà cada cop que hi hagi canvis.

Explicació
La transposició de la Directiva Whistleblower (DIRECTIVA (UE) 2019/1937) s’ha realitzat mitjançant la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció.

Aquesta llei ha introduït diverses novetats en matèria de canals interns d’informació que no es recollien a la Directiva, entre les quals en destaca la creació de l’anomenat Sistema intern d’alertes (SIA) i l’obligació de la seva implantació a totes les administracions públiques, així com a les empreses participades de més de 50 treballadors.

El Sistema Intern d’Alertes és, tal i com es descriu al capítol II de la llei,  la llera, que permet la comunicació de fets irregulars que s’hagin produït dins l’organització, activant un circuit en què la informació és enviada, rebuda i tractada de manera confidencial, desembocant en l’inici d’una investigació interna. Els casos que puguin ser constitutius d’infracció penal es remetran al Ministeri Fiscal, a la Fiscalia Europea, a l’Oficina Antifrau de Catalunya, o a l’autoritat a qui correspongui per raó de la matèria.

D’acord amb l’article 2 de la Llei 2/2023, les alertes que es trametin mitjançant el SIA han de fer referència a accions o omissions que constitueixin infraccions administratives greus o molt greus o bé, siguin constitutives de delicte. També s’hi inclouen aquelles accions o omissions que puguin constituir infraccions del Dret de la Unió Europea.

Pel que fa a l’àmbit personal, l’article 3 de la Llei 2/2023 determina que serà d’aplicació a les persones que comuniquin o manifestin públicament informació sobre infraccions, quan aquesta s’hagi obtingut en un context laboral o professional. Només en aquests casos tindran dret a rebre les mesures de protecció previstes a la llei.

D’acord amb el model definit per la Xarxa de Governs Oberts, els elements que conformen el SIA, són:

• El canal intern d'alertes, que ha de garantir la confidencialitat i permetre l’anonimat.
• Política i estratègia del sistema.
• Procediment de gestió d’alertes.
• Els mecanismes de protecció de les persones alertadores.
• El responsable del sistema, encarregat de rebre i gestionar les alertes de manera independent i autònoma. Pot ser un òrgan unipersonal o col·legiat.

La implantació del SIA, requereix com a mínim, les següents actuacions:
1. Comunicació de la posada en marxa del Sistema als representants dels treballadors.
2. Aprovació d’una norma interna on es determini el procediment de gestió de les alertes.
3. Disposar d’un canal intern d’alertes, que permeti alertar de forma anònima i segura. La Xarxa de Governs Oberts, a través del Consorci AOC posa a disposició dels ens locals el servei Canal d’Alertes.
4. Designar una persona o un òrgan col·legiat, de dins l’organització, com a Responsable del Sistema Intern d’Alertes i comunicar a l’Oficina Antifrau de Catalunya aquesta designació.

L’article 25 de la Llei 2/2023 regula les obligacions de publicitat activa dels Sistemes interns d’alerta. D’acord amb aquest article s’ha de proporcionar informació adequada de forma clara i fàcilment accessible sobre l’ús dels canals interns d’informació que s’hagin implantat, així com sobre els principis essencials del procediment de gestió.

La referida informació haurà de constar en la pàgina d’inici de la web de l’ens, en una secció separada i fàcilment identificable.

Per donar compliment a les obligacions de la Llei 2/2023 caldrà publicar:
-    L’accés al canal intern d’alertes
-    El contingut de la instrucció o reglament de funcionament del SIA aprovat per l’ens.

En el cas de la informació relativa a la regulació del SIA, la instrucció o reglament de funcionament del SIA aprovat per l’ens s’haurà de publicar de forma manual

Per altra banda, si bé no s’estableix en l’article 25 de la Llei 2/2023 l’obligació específica de donar publicitat a la composició de les persones membres de l’òrgan responsable del SIA, es recomana la seva publicació. Conèixer la identitat dels membres de l’òrgan responsable del SIA podria facilitar a la persona alertadora la identificació de possibles conflictes d’interès respecte de la informació que es vol comunicar, i decidir si es donen les garanties suficients per a la tramitació de l’alerta en l’organització, tant per a la investigació objectiva dels fets, com per a evitar represàlies sobre la seva persona.

D’acord amb el Dictamen de l’APDCAT la publicació de les dades identificatives de les persones responsables dels sistemes interns d’informació previstos a la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, pot tenir com a base jurídica l’article 9.1.b) de la LTAIBG en relació amb l’article 6.1.c) del RGPD, en la mesura que es consideri el seu caràcter d’òrgan administratiu en els termes de la normativa de règim jurídic de les administracions públiques.

L’APDCAT considera que existeix un interès públic que justificaria la publicació d'aquesta informació, d'acord amb l'article 8.1.m) de la LTAIBG, que en relació amb l'article 6.1.e) del RGPD, constituiria una base jurídica vàlida per al tractament d'aquestes dades personals. D'acord amb el principi de minimització de dades, la publicació ha de limitar-se exclusivament a les dades estrictament necessàries, com són el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, el cos i l'escala, les funcions desenvolupades, així com les dades de contacte professional, el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de contacte professional.

On es troba la informació
En el propi organisme.

Tipus d’ítem
Automàtic (amb apartat manual: publicació de la normativa, i de la composició de l’òrgan responsable del sistema si s’escau)

Font
Propi organisme.

Dades concretes

• Enllaç (URL) d’accés al canal intern d’alertes.
• Instrucció o reglament de funcionament del SIA.
• Composició de l’òrgan responsable del SIA (si s’escau).

Informació complementària
Model d’instrucció de la Xarxa de Governs Oberts.
Sol·licitud canal d’alertes de l’AOC.
Com s'ha de notificar a l'Oficina Antifrau el nomenament i el cessament de la/es persona/es responsable/s del Sistema intern d’informació? | Oficina Antifrau de Catalunya

Items relacionats
Sistema d’integritat institucional.
Pla de Mesures Antifrau.

Data última revisió fitxa: Febrer de 2025
 

Obligació legal
Articles: 5.4 i 46 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG).

Informació a publicar i periodicitat de la seva actualització
Les dades dels grups d'interès que actuen davant les administracions o institucions públiques, així com de les activitats d'influència o intermediació que desenvolupen davant d'elles.

L'actualització de la informació objecte de publicitat activa ha de ser permanent, amb indicació expressa de la data de la darrera actualització, així com de la data prevista de la propera actualització o del termini màxim d'actualització.

En cas que la informació no estigui actualitzada d'acord amb la periodicitat exigible, s'ha de fer constar expressament aquesta circumstància, els motius que ho impedeixen i la previsió temporal d'actualització al Portal de transparència de Catalunya.

Explicació
El Registre de grups d’interès es regula en el Títol IV (arts 46 a 53 LTAIPBG). Mitjançant el Decret llei 1/2017, de 14 de febrer, pel qual es crea i regula el Registre de grups d'interès de Catalunya, es deroga l’article 45 de la LTAIPBG i s’estableix que el Registre de grups d'interès de Catalunya actua com a registre de grups d'interès de l'Administració de la Generalitat, dels ens locals i dels organismes públics a què fa referència l'article 3.1.b) i c) de la LTAIPBG.

El Registre s'ha d'organitzar de forma que es pugui tenir coneixement públic dels grups d'interès que actuen davant de cada una de les administracions o institucions que l'integren, així com de les activitats d'influència o intermediació que desenvolupen davant d'elles.

El Registre és gestionat per l'Administració de la Generalitat, que és la responsable dels actes d'inscripció i de les altres actuacions previstes legalment, sens perjudici de les potestats de seguiment, fiscalització, control i sanció que puguin correspondre a cada una de les administracions i institucions esmentades anteriorment.

La disposició addicional segona del Decret Llei estableix que els ens locals poden crear llurs propis registres de grups d'interès. Ara bé, l'accés als registres que puguin crear els ens locals s'ha de facilitar des del Registre de grups d'interès de Catalunya, d'una manera interconnectada i que faciliti la integració i d'acord amb el principi de reconeixement recíproc de les inscripcions i actuacions respectives, de forma que no s'exigeixi més d'una inscripció a cada grup d'interès.

L'òrgan responsable del Registre de grups d'interès de Catalunya ha d'adoptar els criteris d'interoperabilitat necessaris per garantir la transparència de l'activitat dels grups d'interès, el principi d'inscripció única i la interconnexió i integració de registres.

En conseqüència, la regulació aprovada amb el Decret llei no impedeix que els ens locals puguin crear llurs propis registres, però se substitueix, el que fins ara era una obligació legal, la creació necessària del registre, per una simple habilitació legal, de forma que tots aquests ens i entitats poden complir llurs obligacions legals en aquesta matèria per mitjà del Registre de grups d'interès de Catalunya o per mitjà d'un registre propi, sempre amb la garantia del reconeixement recíproc d'actuacions, del principi d'inscripció única i de la interconnexió i la interoperabilitat registral.

El que es pretén amb el registre és donar coneixement públic de qui realitza l’activitat d’influència o intermediació, davant de qui s’exerceix, amb quins mitjans i resultats, i el codi ètic que vincula als subjectes per poder desenvolupar les activitats d’acord amb la Llei. Per actuar com a grup d'interès cal estar-hi inscrit.

La clau per a la interpretació adequada de quines persones, entitats, organitzacions, plataformes, xarxes o altres formes d’activitat col·lectiva, s’han d’inscriure en el Registre de grups d’interès, serà que el propòsit fonamental d’aquestes sigui influir en la presa de decisions de l’ens local. El més important no és la identitat dels inscrits, sinó les activitats que portin a terme.

Però no totes les persones físiques, o jurídiques, entitats, organitzacions, plataformes, xarxes o altres formes d’activitat col·lectiva, que s’adrecen a un ens local ho fan amb el propòsit d’influir en la presa de decisions d’aquest, per exemple, algunes persones s’hi adrecen: perquè són interessats en determinats procediments, per presentar propostes de millora, suggeriments o queixes, per formular consultes respecte d’una determinada actuació o servei públic, per exercir el dret d’accés a determinada informació pública, per intervenir en processos de participació ciutadana i/o per formular peticions incloses en l’àmbit del dret de petició.

En aquests casos s’adrecen amb una intenció diferent de la d’influir en la presa de decisions de l’ens local. Per tant, el Registre no ha d'incloure aquests casos, sinó que ha d'incloure a aquelles persones i entitats i les activitats que desenvolupen que tenen per objecte influir, directa o indirectament, en el procés de presa de decisions, independentment de la matèria, del lloc en que es portin a terme o del canal o mitjà utilitzat.

S’entén per influència directa quan es fa alguna activitat de comunicació o contacte directe entre el grup d’interès i un servidor públic. Contràriament, la influència és indirecta quan les activitats d’influència es duen a terme mitjançant canals com ara els mitjans de comunicació, l’opinió pública, conferències, actes socials, o de reforç de capacitats i coneixements adreçats a servidors públics o amb participació d’aquests per invitació expressa.

Els ens locals que no creïn un registre d’interès propi, han d’activar un l’enllaç amb el Registre de grups d’interès de Catalunya de la Generalitat.

On es troba la informació?
En el Registre de Grups d’interès de Catalunya i en els registres propis de cada ens que s’hagin pogut crear.

Tipus d'ítem
Automàtic amb redirecció (A*).

Informació complementària
Al portal de transparència que facilita l'AOC s'inclou un altre ítem associat al "Registre de grups d'interès" concretament el "Codi de conducta dels grups d'interès", on es poden definir els drets i deures de les persones físiques o jurídiques que formen part del registre. Pots trobar més informació en el següent enllaç.

Ítems relacionats
6.1.8. Agenda i activitats de les associacions

Data última revisió de la fitxa
Febrer de 2025.

Obligació legal
No prové d’una obligació legal concreta. Si l’ens local gestiona fons Next Generation, es recomana la seva creació per a l’elaboració i execució del Pla de Mesures Antifrau. També es considera un element essencial en la creació d’un sistema d’integritat institucional.

Informació a publicar i periodicitat de la seva actualització
Publicar la composició i funcions de la Comissió Antifrau.

Es recomana la seva actualització quan es produeixin modificacions en la seva composició i funcions.

Explicació
Els ens locals que gestionen fons Next Generation tenen l’obligació d’elaborar i executar un Pla de Mesures Antifrau que compleixi amb els requisits que estableix la Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, per la que es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Els instruments i mesures del Pla de Mesures Antifrau (PMA) s’han d’estructurar de manera proporcionada entorn del cicle antifrau (prevenció, detecció, correcció i persecució) i s’han d’aplicar de manera efectiva.

En la creació d’un Pla de Mesures Antifrau i/o d’un sistema d’integritat institucional es recomana la creació d’un òrgan o unitat específica que impulsi la creació del pla d’integritat i assumeixi la gestió dels seus instruments i mesures

La determinació de la composició i funcions de la Comissió Antifrau correspondrà a cada ens local, prenent en consideració l’especialització que requereix l’aplicació de mesures com l’avaluació de risc, la gestió dels conflictes d’interès, o la gestió dels canals d’alerta, entre altres.

On es troba la informació
En el Pla d’integritat i/o en el Pla de Mesures Antifrau aprovats per l’entitat.

Tipus d’ítem
Manual descriptiu.

Font
Propi organisme.

Dades concretes
•    Nom i cognoms, i càrrecs dels membres de la Comissió.
•    Funcions de la Comissió.
•    Data de creació de la Comissió.
•    Decret de nomenament.

Informació complementària
Model de Pla de Mesures Antifrau elaborat per la Diputació de Barcelona.

Items relacionats
Sistema d’integritat institucional.
Pla de Mesures Antifrau.

Data última revisió fitxa: Febrer de 2025.

Obligació legal
No prové d’una obligació legal. D’acord amb l’article 55.3 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) els ens locals han d’elaborar un codi de conducta de llurs alts càrrecs

Informació a publicar i periodicitat de la seva actualització
Publicar el Codi de conducta dels alts càrrecs, aprovat pel Ple de l’entitat.

La freqüència d’actualització serà quan el codi sigui aprovat, i cada vegada que es modifiqui el text aprovat.

Explicació
Els ens locals i els altres organismes i institucions públiques inclosos en l’article 3 de la LTAIPBG, han d’elaborar i aprovar un codi de conducta de llurs alts càrrecs. El codi de conducta ha de concretar i desenvolupar els principis d’actuació recollits en l’apartat 1r de l’art. 55 de la LTAIPBG, sens perjudici de la possibilitat d’establir altres principis addicionals, als quals hauran d’atenir-se els alts càrrecs en l’exercici de les seves funcions. Així mateix, el codi ha de fixar les conseqüències que se’n deriven quan s’incompleixin sens perjudici del règim sancionador legalment establert.

El codi ètic és aplicable als alts càrrecs al servei de l’Administració local. Segons l’art. 4.2 b) de la LTAIPBG es consideren alts càrrecs, els representants locals i els titulars dels òrgans superiors i directius, d’acord amb el que estableix la legislació de règim local. És a dir, l’alcalde/l’alcaldessa, els regidors/ les regidores, el president/la presidenta, els consellers/les conselleres comarcals, el president/la presidenta de la corporació i els diputats/les diputades provincials. També són alts càrrecs, segons l’art. 4.2.c) de la LTAIPBG, els membres dels òrgans de govern i els càrrecs directius dels organismes públics.

Segons la disposició addicional quinzena de la LRBRL, s’ha de considerar com a titulars dels òrgans superiors i directius, als titulars dels òrgans que exerceixen funcions de gestió o d’execució de caràcter superior i que ajustin la seva actuació a les directrius marcades per l’òrgan de govern de la corporació. Pel que fa als municipis de gran població, segons l’article 130 de la LRBRL, són titulars d’òrgans superiors i directius: el secretari de la corporació, l’interventor general municipal, el titular de l’assessoria jurídica, el titular de l’òrgan de gestió tributària, el titular de l’òrgan de suport a la Junta de Govern Local, així com els coordinadors generals, els directors generals i assimilats.  I, pel que fa a la resta de municipis, segons l’art. 306 del TRLMRLC cada ajuntament ha de determinar, d’acord amb el seu reglament d’organització, el personal directiu propi, si en té. En conseqüència, el funcionaris d’Administració Local amb habilitació de caràcter nacional seran considerats alts càrrecs si així es reconeix expressament per l’ens local. Finalment, tenint en compte l’article 16 del TRLOCC, es considera alt càrrec, també als gerents dels consells comarcals.

Pel que fa als titulars o membres dels òrgans de govern i càrrecs directius al servei dels altres organismes públics de l’article 3 de la LTAIPBG, cal tenir en compte al personal directiu professional, definit en l’article 13 del TREBEP, que exerceix funcions directives professionals a les administracions públiques, segons les normes específiques de cada Administració.

La Xarxa de Governs Oberts de Catalunya, constituïda amb l’objectiu de donar suport als ens locals en l’aplicació de la LTAIPBG ha elaborat un model de codi de conducta dels alts càrrecs locals, amb la finalitat d’orientar als ens locals en l’elaboració dels seus respectius codis. El model es complementa amb una guia, en la qual es concreten els diferents conceptes i les pautes essencials que hi figuren en el model de codi, així com unes fitxes on es poden concretar, els regals, les invitacions a esdeveniments, els viatges i les reunions mantingudes. Podeu trobar més informació en el següent enllaç.

Cal diferenciar el codi de conducta dels alts càrrecs d’altres instruments de la integritat pública, que i tot i tenir finalitats similars, són diferents, com són els codis ètics. Un codi ètic recull els principis ètics i els valors de bona governança que han d'informar tota actuació de servei públic  i regula les normes de conducta que necessàriament han d’observar les persones per a les quals és d’aplicació, especialment les relatives als conflictes d’interessos. El codi determina els mecanismes i procediments per garantir-ne l'efectivitat, avaluació i impuls. A Catalunya existeix un Codi ètic del servei públic de Catalunya, que ha estat aprovat per Acord GOV/164/2021, de 26 d'octubre. Pots trobar més informació en el següent enllaç.

On es troba la informació
A l’acord de Ple de l’ens local mitjançant el qual s’aprova el codi de conducta dels alts càrrecs.

Tipus d’ítem
•    Automàtic amb dades obertes (CIDO).

Font
•    En el propi organisme.
•    CIDO.

Dades concretes
•    Títol.
•    Descripció.
•    Òrgan d’aprovació.
•    Data publicació (actualment no és un camp que estigui al manual estructurat).
•    Enllaç al codi de conducta (o possibilitat penjar el document? Pendent FF).

Informació complementària
•    Model de codi de conducta dels alts càrrecs locals.
•    Guia per l’elaboració del codi de conducta dels alts càrrecs locals.
•    Enllaç al Codi ètic del servei públic de Catalunya.
•    Model de codi de conducta dels alts càrrecs dels ens locals, elaborat per la Xarxa de Governs Transparents.
•    Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAPBG).
•    Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG).

Ítems relacionats
•    Alts càrrecs.
•    Agenda institucional d’alts càrrecs.
•    Invitacions dels d’alts càrrecs.
•    Obsequis dels d’alts càrrecs.
•    Sistema d’integritat institucional.
•    Pla de Mesures Antifrau.

Data última revisió fitxa: Febrer de 2025.