Grups d'interès: què són i com interactuar-hi

Els ens locals poden complir llurs obligacions en matèria de registre de grups d’interès, per mitjà del Registre de grups d'interès de Catalunya o per mitjà d'un registre propi, sempre amb la garantia del reconeixement recíproc d'actuacions, del principi d'inscripció única i de la interconnexió i la interoperabilitat registral.

Si l’ens local decideix no crear un registre propi, no ha de fer cap actuació, ja que serà el grup d’interès que vulgui actuar davant d’aquest, el que està obligat a inscriure’s en el Registre de grups d’interès de Catalunya.

No obstant això, l’ens local hauria d’activar un enllaç amb el Registre de grups d’interès de Catalunya del Departament de Justícia

Si s’utilitza el Portal de transparència de l’AOC l’enllaç el farà automàticament el consorci AOC.

Si l’ens local decideix crear un registre propi haurà de complir amb el que disposen els articles 46 a 52 de la LTC així com garantir el reconeixement recíproc d'actuacions amb la resta de registres, el principi d'inscripció única i la interconnexió i la interoperabilitat registral.

Les persones físiques o jurídiques privades i les xarxes, plataformes i altres fonts d’influència organitzada que desenvolupen activitats dutes a terme amb la finalitat d’influir directament o indirectament en els processos d’elaboració i aplicació de les polítiques i de presa de decisions, amb independència del canal o mitjà utilitzat, incloent-hi les comunicacions, les contribucions i la participació voluntàries en consultes sobre propostes normatives, actes jurídics o altres consultes.

La clau per a la interpretació adequada de quines persones, entitats, organitzacions, plataformes, xarxes o altres formes d’activitat col·lectiva, s’han d’inscriure en el Registre de grups d’interès, serà que el propòsit fonamental d’aquestes sigui influir en la presa de decisions de l’ens local. El més important no és la identitat dels inscrits, sinó les activitats que portin a terme.

Però no totes les persones físiques, o jurídiques, entitats, organitzacions, plataformes, xarxes o altres formes d’activitat col·lectiva, que s’adrecen a un ens local ho fan amb el propòsit d’influir en la presa de decisions d’aquest.. Molts d’aquests s’hi adrecen:

• perquè són interessats en determinats procediments
• per presentar propostes de millora, suggeriments o queixes
• per formular consultes respecte d’una determinada actuació o servei públic,
• per exercir el dret d’accés a determinada informació pública
• per intervenir en processos de participació ciutadana.
• per formular peticions incloses en l’àmbit del dret de petició.

En casos com aquests, s’adrecen amb una intenció diferent de la d’influir en la presa de decisions de l’ens local. Per tant, el Registre inclou totes les persones i entitats i les activitats que aquestes desenvolupen que tenen per objecte influir, directa o indirectament, en el procés de presa de decisions, independentment de la matèria, del lloc en que es portin a terme o del canal o mitjà utilitzat.

La influència és directa quan es fa alguna activitat de comunicació o contacte directe entre el grup d’interès i un servidor públic.

Contràriament, la influència és indirecta quan les activitats d’influència es duen a terme mitjançant canals com ara els mitjans de comunicació, l’opinió pública, conferències, actes socials, o de reforç de capacitats i coneixements adreçats a servidors públics o amb participació d’aquests per invitació expressa.

Per actuar com a grup d'interès davant dels alts càrrecs cal acreditar la inscripció  o la sol·licitud d’inscripció en el Registre de grups d’interès.

Per tant les actuacions de l’ens local haurien de ser  les següents:

1.- Preguntar l’objectiu de l’entrevista o reunió que es sol·licita

2.- Si el sol·licitant està inclòs en algun dels següents supòsits (interessats en determinats procediments, per presentar propostes de millora, suggeriments o queixes, per formular consultes respecte d’una determinada actuació o servei públic, per exercir el dret d’accés a determinada informació pública, per intervenir  en processos de participació ciutadana ,per formular peticions incloses en l’àmbit del dret de petició.), no cal que s’inscrigui en el Registre i se li pot donar data d’entrevista o  reunió.

3.- Si l’objectiu de l’entrevista o la reunió no té a veure amb els supòsits anteriors ni amb cap que s’hi pugui assimilar, cal que l’ens local comprovi la inscripció o que s’hagi formulat la  sol·licitud d’inscripció. En cas que no s’hagi inscrit o no hagi fet la sol·licitud, no es podrà donar cita fins que ho acrediti.

El Registre de grups d'interès de Catalunya és organitzat i gestionat per l'Administració de la Generalitat, que és la responsable dels actes d'inscripció i de les altres actuacions previstes legalment, sens perjudici de les potestats de seguiment, fiscalització, control i sanció que els hi puguin correspondre als ens o entitats que integrin el registre.

Es gestiona com a registre únic dels grups que actuen davant tots els òrgans, ens i institucions de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic, davant els òrgans i les institucions estatutàries de la Generalitat, els ens locals de Catalunya, així com davant les universitats públiques de Catalunya i les entitats del seu sector públic i els col·legis professionals i altres corporacions de dret públic de Catalunya.

La Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia.

La inscripció al Registre s'ha de produir mitjançant la presentació d’una sol·licitud d’acord amb el procediments i els requisits establerts pel Departament de Justícia.

Quin és el procediment per presentar una sol•licitud d’inscripció al Registre de grups d’interès de Catalunya?

Per presentar una sol·licitud d’inscripció cal fer el tràmit d’inscripció/esmenes.

L'òrgan responsable del Registre ha de garantir que la informació relativa als grups d'interès es difongui en formats reutilitzables a través del Portal de la Transparència i que les administracions i institucions que integren el Registre puguin difondre la informació que les afecti de forma específica a través de llurs propis portals.

El que es pretén amb la creació d’un registre de grups d’interès és donar coneixement públic de les persones físiques o jurídiques, entitats, organitzacions, xarxes, plataformes i altres fonts d’influència organitzada, que actuen davant de cada una de les administracions o institucions que integren el Registre, de les activitats d'influència o intermediació que desenvolupen davant d'elles. i les regles ètiques a les quals han d'ajustar la seva actuació.

Tal com disposa l’article 49 de la LTC el registre ha d’incloure:

Una relació ordenada per categories, de persones i organitzacions que actuen amb la finalitat d’influir en l’elaboració i aplicació de les polítiques públiques i la seu de llur organització.

La informació que han de subministrar aquestes persones i organitzacions en relació a les activitats que duen a terme.

Un codi de conducta comú

El sistema de control i fiscalització

La inscripció en el Registre dóna drets com els següents:

a) Presentar-se davant dels càrrecs, autoritats i empleats públics, membres electes o diputats com a grup d’interès inscrit en el Registre.

b) Formar part de les llistes de correu per rebre alertes automàtiques sobre tramitacions, actes i consultes públiques respecte de les activitats o les iniciatives de l’Administració relatius a les matèries d’interès del declarant que s’hagin fet constar en les declaracions responsables o en les modificacions posteriors.

c) Fer constar la seva contribució en les consultes públiques en qualitat de grups d’interès inscrits al Registre.

d) Exercir els altres drets que se'ls pugui reconèixer pel fet de trobar-se inscrits en el Registre.

Sí, perquè el que predetermina la inscripció no és el domicili del grup d’interès, sinó l’àmbit en el qual s’exerceix la influència: l’ens local i les entitats del seu sector públic.

No, actualment la inscripció és única, ja que l'accés als registres s'ha de facilitar des del Registre de grups d'interès de Catalunya, d'una manera interconnectada i que faciliti la integració i d'acord amb el principi de reconeixement recíproc de les inscripcions i actuacions respectives, de forma que no s'exigeixi més d'una inscripció a cada grup d'interès.

L'Administració de la Generalitat ha de promoure que la informació relativa als grups d'interès que ja consti o estigui en poder de les institucions públiques sigui actualitzada, d'ofici o a instància de la persona interessada, en el Registre de grups d'interès de Catalunya.

No s'hi inscriuen els partits polítics ni les esglésies. Tampoc no s'hi han d'inscriure els qui fan activitats incloses en l'àmbit objectiu del Registre per compte d'altri, ja que qui s'ha d'inscriure al Registre és aquell per compte del qual treballen. En canvi, sí que s'hi han d'inscriure els sindicats i les organitzacions professionals i empresarials i els col·legis professionals i altres corporacions de dret públic a què les normes fonamentals i altres lleis els atribueixen funcions públiques i/o de representació institucional desenvolupada per compte propi i en interès de les terceres persones a les quals, per llei, tenen encomanada la funció de representar llurs interessos. En aquest cas, però, només han de declarar les activitats diferents de les funcions públiques, de representació institucional i corporativa inherents als agents de diàleg social, econòmic i professional.

Qualsevol activitat feta davant d’un alt càrrec amb la voluntat d’influir en l’elaboració de lleis, normes amb rang de llei, disposicions generals, o en l’elaboració o l’aplicació de les polítiques públiques i/o en la presa de decisions, incloent els contactes, contribucions i participacions voluntàries en les consultes oficials sobre propostes legislatives, normatives, actes jurídics o altres consultes.

En particular, s’han de declarar al Registre les activitats següents:

- Contactes orals i escrits, reunions i audiències.

- Preparació, difusió i comunicació de cartes, escrits, informes, material informatiu o documents de debat i de presa de posició.

- Organització d’actes, reunions, activitats promocionals, conferències, jornades o actes socials als que es conviden servidors públics.

- Prestació d’assessorament tàctic o estratègic, incloses aquelles l’abast i el calendari de les quals estan adreçades a influir els servidors públics.

- Contribucions voluntàries i participació en consultes o audiències sobre projectes normatius i a l’elaboració i aplicació de polítiques públiques.

- Activitats privades fetes amb voluntat d’influir que realitzen les corporacions de dret públic, sindicats i associacions professionals diferents de les funcions públiques i les institucionals de representació i defensa d’interessos corporatius, professionals i econòmics.

- La prestació d’assessorament jurídic o professional vinculades directament a defensar els interessos afectats per procediments administratius o judicials.

- Les destinades a informar un client sobre una situació jurídica general per garantir que l’actuació s’ajusta a l’ordenament jurídic.

- Les activitats de representació desenvolupades en el marc d’una conciliació o mediació dutes a terme en el marc de la Llei.

- Les vinculades a l’exercici del dret fonamental a tenir un judici imparcial, inclòs el dret de defensa en el marc del procediment administratiu.

- L’assessorament amb finalitats informatives per a l’exercici de drets o iniciatives establertes per l’ordenament jurídic.

- Les activitats dutes a terme per les cambres, col·legis professionals, acadèmies i federacions esportives en el marc de les funcions públiques que els atribueix l’ordenament jurídic.

- Les fetes pels sindicats de treballadors i les associacions professionals en defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis.

- Les fetes pels partits polítics i les esglésies.

- Les activitats que responguin a una petició directa i individual d’un servidor públic com ara demandes ad hoc o periòdiques d’informació objectiva, dades o coneixements tècnics o d’altres assimilades.

Una única persona pot constituir un grup d’interès.

La inscripció es pot denegar quan no es presenta tota la documentació necessària per a la inscripció i quan qui la sol·licita no desenvolupa activitats incloses dins l’àmbit del Registre.

Un exemple és el cas de les activitats de participació activa en les polítiques públiques realitzades sense voluntat d’influir; o el cas de la persona, xarxa o coalició que no forma part de l’àmbit del Registre, com ara les persones jurídiques públiques, o els partits polítics i les esglésies que, tot i ser privades, estan excloses del Registre de grups d’interès.

La inscripció en el registre de grups d’interès comporta les següents obligacions:

• Acceptar que la informació proporcionada es faci pública
• Garantir que aquesta informació és completa, correcta i fidedigna
• Complir el codi de conducta (dels inscrits en aquest Registre)
• Acceptar l’aplicació del règim de control i fiscalització i les mesures corresponents en cas d’incompliment de codi de conducta o el que estableix la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
• Actualitzar periòdicament la informació declarada davant del Registre.

Han d’informar de les activitats que duen a terme, de llur àmbit d’interès i de llur finançament, mitjançant una declaració responsable.

Els declarants que actuen per compte de tercers també han d’informar sobre els clients, persones o organitzacions per a les quals treballen i de les quantitats econòmiques que reben, si s’escau, i les despeses relacionades amb llur activitat com a grup d’interès.

Quan se’n produeixi alguna modificació. Per exemple, les modificacions de la informació general i bàsica s’han de comunicar al Registre en el termini de tres mesos des de la modificació; la informació específica, dins l’any natural en què s’hagi produït la modificació.

El codi de conducta comú és el conjunt de regles que conformen un mínim estàndard ètic que els grups d’interès i les xarxes, plataformes i altres fonts d'influència organitzada es comprometen a complir en la pràctica de les activitats incloses en l’àmbit objectiu del Registre en què estan inscrits. El codi és comú a tots els subjectes inscrits en un mateix registre.

L’article 51 de la llei conté un llistat del que ha d’incloure, com a mínim, el codi de conducta:

• El nom i les dades del declarant que el subscriu.
• L’entitat o l’organització que representa o per la qual treballa el declarant, i els interessos, objectius o finalitats que persegueixen els seus clients.
• El compromís del declarant de no obtenir ni tractar d’obtenir la informació o influir en la presa de decisions de manera deshonesta.
• El compromís del declarant de proporcionar informació actualitzada i no enganyosa en el moment de la inscripció en el Registre i de mantenir-la actualitzada posteriorment.
• El compromís de no incitar, per cap mitjà, autoritats, càrrecs públics, diputats o funcionaris a infringir la llei o les regles de comportament establertes pel codi de conducta.
• El compromís d’acceptar i complir les mesures adoptades en el cas d’incompliment de les obligacions establertes per aquesta llei o pel codi de conducta.

El codi de conducta comú està configurat com un codi d’adhesió, i la Llei en preveu el contingut mínim. Els grups per tant, hi poden afegir compromisos més rigorosos de conducta. En aquest cas els han de declarar en el Registre per tal que en doni publicitat.

Es suspendrà temporalment la inscripció en el Registre de grups d’interès i, en el supòsit que es tracti d’un incompliment greu, pot donar lloc a la cancel·lació de la inscripció.

Tant la suspensió com la cancel·lació de la inscripció al Registre, comporten la denegació d’accés a les oficines i la publicació de la sanció en el registre. Aquesta “denegació d’accés a les oficines” s’ha d’entendre com una denegació a atendre les propostes o les iniciatives que puguin plantejar en el si de processos d’elaboració o aplicació de polítiques, com a negociació, fins que s’alci la suspensió; no s’hauria d’entendre com una denegació de l’accés físic dels seus representants a les dependències municipals (registre, oficines, etc.).

Qualsevol persona pot formular una denúncia davant de l’òrgan responsable del Registre. Hi ha de fer constar les seves dades personals i de contacte, el grup d'interès afectat i els fets denunciats, el presumpte o presumptes incompliments i els motius, la informació o documentació en què es fonamenta la denúncia, sense que s’admetin mers judicis de valor. Si és el cas, també cal fer constar els danys soferts amb ocasió dels fets denunciats.

Seran les persones responsables del registre, les que duran a terme la tramitació de les denúncies, que en tot cas han de garantir l’audiència de l’afectat.

Qualsevol ciutadà pot accedir a la informació continguda en el Registre atès que tota la informació que s’hi conté és pública, llevat de les dades de caràcter personal que es regeixen per la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

No, l'accés a la informació és gratuït

Són causes de cancel·lació de la inscripció registral:

a) Renúncia expressa per cessament d’activitats com a grup d’interès.

b) Mort o incapacitat sobrevinguda de la persona individual.

c) Extinció de la personalitat jurídica.

d) Dissolució de les formes d’activitat col·lectiva organitzada.

e) Incompliment sobrevingut dels requisits en mèrits dels quals s’adquireix la condició de grup d’interès.

f) Sanció administrativa de cancel·lació de la inscripció, ferma en via administrativa.

g) Condemna judicial ferma del grup d’interès o de les persones que en dirigeixin l‘activitat o actuïn en nom o representació legal o voluntària del grup d'interès.